Com és que tenint ànima sou fera?

“Com és que tenint ànima sou fera?”
De la casa la mestressa, animal de companyia;
submisa en la litúrgia, sempre en dimecres de cendra.
Proscrita de l’etern retorn,
carn caduca, ment perenne;
destral d’or, euga de guerra.

Maleïda en la physis,
mite de la caverna.
Poble esclau i patrici,
un dels set contra Tebes.
Camus i el suïcidi,
Sòcrates i la maièutica,
llop estepari i una burgesa.
Perpetuadora de llegendes.

“Com és que tenint ànima sou fera?”
¡Silenci!
Per alçar-me entre bèsties
no només puc treure els ullals
sinó mantenir-me ferma,
en la utopia
i a sang freda.